Barcelona“He vist coses que no creuríeu”, deia el replicant Roy Batty en el memorable monòleg final de Blade runner. Aquesta frase icònica inspira enguany la tretzena edició del Festival Revela’t, que torna a convertir Vilassar de Dalt en l’epicentre de la fotografia analògica i els processos fotogràfics alternatius. Fidels a l’esperit de sorpresa i desconcert que evoca la cita, des del festival es proposa un recorregut per més d’una vintena d’exposicions de fotògrafs i artistes internacionals, a banda de tota mena d’activitats paral·leles, com xerrades, tallers i un mercat fotogràfic.

En un moment en què el bombardeig constant d’imatges i l’avanç vertiginós de la intel·ligència artificial han esborrat les fronteres entre el real i l’imaginari, i en què sembla que res ja no ens pot sorprendre, la fotografia analògica es reivindica com un acte de resistència. Ho saben molt bé els organitzadors: des de fa tretze edicions, el festival vol ser un refugi per a una manera de crear basada en la pausa, la matèria i la reflexió, una aposta per mirar més enllà de la immediatesa i recuperar el valor del procés fotogràfic com a experiència conscient.

“És l’espai per a tots els que continuem fent fotografia analògica”, afirma el director del festival, Pep Mínguez, que recorda que el Revela’t va ser el primer festival al món dedicat exclusivament a aquest tipus de fotografia. Una iniciativa pionera que, al llarg dels anys, s’ha consolidat com un referent internacional i que avui atrau prop de quinze mil visitants en cada edició.

Aquest any el festival ret homenatge a Juan Manuel Díaz Burgos, fotògraf documental i humanista reconegut internacionalment, autor de més de quinze llibres fotogràfics. Durant aquests dies els visitants podran veure una de les seves obres més emblemàtiques, Movimiento continuo: un projecte que recull més de tres dècades de treball a Cuba, on l’artista ha documentat la vida quotidiana dels seus habitants amb una mirada profunda i compromesa. El resultat és un relat visual sobre la creativitat i la resiliència d’un poble, especialment en l’enginy aplicat als sistemes de transport: “Des de bicicletes convertides en taxis fins a cotxes americans reinventats, cada imatge reflecteix adaptació, lluita i dignitat”, expliquen des del festival.

Reinventar l’analògic

Al Revela’t, l’experimentació i la imperfecció no només són benvingudes, sinó que es reivindiquen com a elements essencials del procés creatiu. El festival aposta per una mirada que defugi la immediatesa digital i explori les múltiples possibilitats expressives de la fotografia, combinant tècniques històriques amb pràctiques contemporànies. Aquesta filosofia es fa evident en propostes com la de Lluís Estopiñán, que participa per tercera vegada al festival i que enguany hi presenta Meantime, una reflexió visual sobre el temps i la transitorietat a través del llenguatge analògic.

Pintor de formació a l’Escola Massana, Lluís Estopiñán ha incorporat la fotografia analògica a la seva pràctica artística durant l’última dècada. “Amb Meantime m’interessava molt la idea de la relació entre espai i temps. Mentre que la pintura és emoció i espai, la fotografia és un fragment de temps congelat”, explica l’autor. En aquest projecte, l’artista fusiona les dues disciplines a través de la cianotípia, una tècnica fotogràfica del segle XIX que li permet superposar negatius o plaques de vidre antigues perquè dialoguin entre si. “Ajunto moments i persones molt diferents i allunyats en el temps, i els uneixo en una nova escena”, afegeix.

Entre les exposicions destacades d’enguany hi ha la del japonès Masahisa Fukase, considerat un dels fotògrafs més radicals i experimentals de la generació de la postguerra al Japó. Durant molts anys gran part de la seva obra va romandre oculta o inaccessible, però ara el Revela’t presenta una de les seves peces més emblemàtiques: la sèrie Ravens (corbs), una col·lecció intensa i fosca que ha estat aclamada com “una obra mestra de la fotografia” per la crítica internacional.

Els visitants del Revela’t també poden descobrir The end, una exposició del fotògraf nord-americà Rodney Smith, reconegut per les seves imatges atemporals, elegants i subtilment surrealistes. Inspirat per figures com Henri Cartier-Bresson i René Magritte, Smith crea composicions que oscil·len entre el realisme i la fantasia, en què les figures humanes apareixen en paisatges arquitectònics o naturals que semblen extrets d’un conte.

En un altre dels espais expositius del festival, repartits per diversos punts de Vilassar de Dalt, es pot veure Burning world. Portraits in ashes, del fotògraf sud-africà Gideon Mendel. Amb una trajectòria marcada pel seu compromís amb les qüestions socials i mediambientals, Mendel presenta retrats colpidors de supervivents d’incendis devastadors arreu del món. Les imatges mostren els protagonistes drets davant les ruïnes de les seves llars calcinades, “aturats davant la càmera amb dignitat i resiliència”, en paraules dels organitzadors.

El diàleg amb la intel·ligència artificial també té presència al festival, en exposicions com Potential histories, parallel universes, de Fred Ritchin. En aquesta proposta, el reconegut teòric i editor nord-americà explora la confrontació –i la possible convivència– entre la fotografia analògica i les imatges generades amb IA. El resultat és una reflexió profunda sobre els límits, els riscos i les potencialitats del nou paradigma visual que s’obre davant nostre, i una invitació a repensar el futur de la representació fotogràfica.

Univers analògic

Durant el cap de setmana del 24 i 25 de maig també se celebrarà a la plaça de la Vila el Market Fotogràfic, un espai ja consolidat dins del festival que s’ha convertit en un punt de trobada imprescindible per als amants de la fotografia analògica. Marques especialitzades, fabricants internacionals, editorials i creadors hi presentaran productes, càmeres, materials i edicions limitades d’obra fotogràfica de qualitat. A més, al llarg del festival es programaran tallers, projeccions i altres activitats que permetran descobrir, aprendre i compartir el millor de la fotografia analògica.

Així, el Revela’t es torna a convertir, un any més, en un espai de resistència cultural, on es qüestiona el ritme vertiginós del present i es defensa una mirada més lenta, amb textura, profunditat i presència. Més enllà de celebrar la fotografia, el festival proposa una manera de veure –i d’entendre– el món des de la calma, l’artesania i el pensament.